Per fi va arribar el gran dia. Després del viatge de l'estiu - Berlin, Rotterdam i Amsterdam - i d'uns dies a Sant Feliu amb la Xaro, el dissabte 28 d'agost sortíem de casa en direcció a la Cala Montjoi. El temps esplendid tot i que començava a bufar la tramuntana.
A la 1 del migdia ja érem davant la porta del pàrquing que es va obrir ben puntualment. Deixar els cotxes aparcats, respirar a fons, mirar l'entorn i dirigir-nos cap a la porta on una noia ens donava la benvinguda i s'oferia a fer les fotos a tot aquell que li ho demanés.
Ja dins l'edifici la primera salutació i ens conviden a visitar la cuina que bull de gent concentrada en la seva feina i on el mestre Adrià vigila i troba temps per a saludar personalment tots els comensals.
La sala no és gaire gran i la decoració no té res a veure amb la modernitat de la cuina que acabem de veure, però la taula és àmplia i ben situada. Tot just acabem de seure quan ja apareixen els cambrers amb els primers plats i el ball és continu: retiren un plat i en posen un altre de manera constant. Sabem que el menú consta de 34 plats però perdem el compte amb rapidesa i no sabem si tot just comencem o ja anem cap a la meitat del menú.
Demanem permís per a fer un petit recés, el temps de sortir a la terrassa i respirar. Ens reclamen perquè el ritme no es pot perdre. Tornem a taula i seguim mirant i menjant.
Les presentacions són originals, increïbles per la seva elaboració i senzillesa tot a l'hora. Difícil de descriure o de comparar amb cap altre experiència anterior.
Poc a poc hem anat degustant els coktails, els snaks, els pre-plats, els plats, les pre-postres i les postres. És l'hora del cafè i són les 5 de la tarda.
Amb els cafès una caixa de metacrilat vermell com un joier amb els seus prestatges i calaixos tot ple de diferents xocolates. El darrer pecat quan ja no pots menjar res més però saps que no pots estar-te de provar aquelles darreres provocacions.
El darrer cafè a la terrassa, gaudint de la tramuntana fresca i de la vista meravellosa i al sortir amb el darrer comiat l'obsequi del llibre Un dia en el Bulli. Sortim sense paraules, és una experiència i s'ha de deixar reposar.
.jpg)
