Llata de vedella

Ja sé que la fotografia no dóna idea de la tendresa d'aquesta carn, però us puc ben assegurar que es fonia a la boca de manera deliciosa.
Només treure-la de la cassola on ha estat hores i més hores rostint-se al forn, ja es veia que havia quedat al punt, però el moment de tallar-la ha estat la confirmació absoluta: aquest dinar seria una delicia!
Per fer-la he seguit les indicacions precises i acurades dels amics d' Olleta de verdures.
Ells en van fer molta quantitat, jo només n'he fet una peça d'un quilo d'una llata que em va vendre l'Àlex Castany  a la seva parada del Mercat Central de Sabadell. En aquest cas es tractava d'una peça de bou Angus  que, com ell explica molt bé a l'entrevista és una carn superba.
La propera vegada, segur que n'hi haurà una altra, faré la foto de l'abans i del després.

Proveu de fer aquesta llata, la feina no és excessiva i un cop ho poses al forn a 80º gairebé te n'oblides i vas deixant que es faci molt lentament, molt lentament i el premi és segur.