El Carles i la Laia dilluns farà 25 anys que es van casar i van decidir celebrar-ho amb un bon dinar amb el Sergi (el seu fill) i em van dir si m’hi volia apuntar, per suposat vaig dir que si.
La Laia va triar el Celler i a l’Octubre ja va encarregar la taula. Després s'hi va afegir el Lluis (un altre germà).
El restaurant esta situat a les afores de Girona en una torre antiga, però el menjador esta abocat a un pati interior que tan bon punt entres, ja convida a la relaxació i et comença a preparar per gaudir.
A la carta hi ha tres menús per triar, però també pots menjar a la carta. Nosaltres varem triar el Menú Festival que era el més complert (ja que hi som provem-ho tot!)
No us faré una descripció de tots els plats, perquè ni havia molts i no acabaríem mai, però tot el menú està molt ben pensat i millor executat, les presentacions son increïbles (un bonsai amb olives caramel•litzades penjades...), les textures i sabors impossibles de explicar, tot en el seu punt exacte de cocció i servit a un ritme en que pots gaudir d’un plat i l’espera del pròxim no és llarga.
En Sergi a mig dinar va dir “ Es curiós veure el somriure que se’ns dibuixa a la cara a mida que degustem cada plat”, i crec que és la millor manera de definir les sensacions que provocaven en tots nosaltres.
Per acompanyar tot el menú nosaltres vam triar un vi de Ribera de Duero “Pago Carraovejas criança 2007” que a nosaltres ens va agradar molt. Ells ofereixen un maridatge de vins però nosaltres no som gaire de vi blanc ni de cava.
El dinar va començar a tres quarts de dues i sobre les cinc vam anar a la sala de fumadors a fer el cafè, amb un whisky de 21 anys pel Carles i el Lluís, acompanyats d’una caixa de bombons (5 per cap) i ben asseguts en uns bons sofàs. I la pena és que jo després havia de conduir, perquè van preparar uns gins-tònics a la taula del costat ........!!!!!!! Sortíem del restaurant a les 6 de la tarda contents i satisfets i amb ganes de repetir-ho.
