El Carles i la Laia dilluns farà 25 anys que es van casar i van decidir celebrar-ho amb un bon dinar amb el Sergi (el seu fill) i em van dir si m’hi volia apuntar, per suposat vaig dir que si.
La Laia va triar el Celler i a l’Octubre ja va encarregar la taula. Després s'hi va afegir el Lluis (un altre germà).
El restaurant esta situat a les afores de Girona en una torre antiga, però el menjador esta abocat a un pati interior que tan bon punt entres, ja convida a la relaxació i et comença a preparar per gaudir.
A la carta hi ha tres menús per triar, però també pots menjar a la carta. Nosaltres varem triar el Menú Festival que era el més complert (ja que hi som provem-ho tot!)
No us faré una descripció de tots els plats, perquè ni havia molts i no acabaríem mai, però tot el menú està molt ben pensat i millor executat, les presentacions son increïbles (un bonsai amb olives caramel•litzades penjades...), les textures i sabors impossibles de explicar, tot en el seu punt exacte de cocció i servit a un ritme en que pots gaudir d’un plat i l’espera del pròxim no és llarga.
En Sergi a mig dinar va dir “ Es curiós veure el somriure que se’ns dibuixa a la cara a mida que degustem cada plat”, i crec que és la millor manera de definir les sensacions que provocaven en tots nosaltres.
Per acompanyar tot el menú nosaltres vam triar un vi de Ribera de Duero “Pago Carraovejas criança 2007” que a nosaltres ens va agradar molt. Ells ofereixen un maridatge de vins però nosaltres no som gaire de vi blanc ni de cava.
El dinar va començar a tres quarts de dues i sobre les cinc vam anar a la sala de fumadors a fer el cafè, amb un whisky de 21 anys pel Carles i el Lluís, acompanyats d’una caixa de bombons (5 per cap) i ben asseguts en uns bons sofàs. I la pena és que jo després havia de conduir, perquè van preparar uns gins-tònics a la taula del costat ........!!!!!!! Sortíem del restaurant a les 6 de la tarda contents i satisfets i amb ganes de repetir-ho.
.jpg)
Moltes felicitats per al Carles i la Laia pel seu aniversari i quina manera tan fantàstica de celebrar-ho. Amb aquests plats que ens mostreu, segur que va ser un àpat de luxe!.
ResponEliminaOooooooooohhhhhhh!!! Quina enveja que ens feu!!! ;) Em sembla una celebració fantàstica pels 25 anys de la Laia i en Carles. Per molts anys!
ResponEliminaFelicitats pels 25!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaNo podieu triar més bon restaurant per celebrar com es mereix aquest aniversari.
Trobo que la frase del Sergi ens transmet perfectament les cares i les sensacions que vau viure dissabte.
M'he fet venir ganes de demanar taula... 1/2 any dieu que tarden? ....
Per cert, vau veure en Jordi Roca? ;)
I clar, ja estic esperant el 28 d'agost... ;)
Felicitats per la celebració i pel dinaràs que us vau regalar!!! Quina sort!!! Això de tastar exquisideses d'eixe calibre té el seu què. Salutacions. Francesc
ResponEliminaSeré bona nena per poder-hi anar...d'aquí a mig any, és clar!
ResponEliminaCada dia n'estic més convençuda que aquest Roca no són bons,són molt bons!!! i em fa l'efecte que sencills no?
Gràcies per les felicitacions.
ResponEliminaLa veritat és que ens ho vam passar mooooooolt bé i a tots ens van quedar ganes de repetir-ho.
Gemma no que no vam veure al Jordi Roca i a més el seu darrer postre va ser l'únic que no vam fotografiar: ens van fer una explicació tan acurada de tot el que hi havia que ens vam posar a menjar sense pensar en la foto.
PEtons
Hauré d'anar a tastar aquestes postres tan espectaculars que no et deixen ni fer la foto, je je je...
ResponEliminaQuina descoberta el vostre blog!, gràcies per visitar el meu. Us afegeixo a la meva llista i així us seguiré d'aprop. Els Roca en general em semblen (pel poc que conec) gent força senzilla i treballadora, i crec que si en Pep Nogué va treballar amb ells 13 anys n'és una garantía!.Em feu enveja sana...quina meravella de plats!A reveure!
ResponEliminaOhhh quina gola fa tot això que mostres!!!1
ResponElimina