Per fi va arribar el gran dia. Després del viatge de l'estiu - Berlin, Rotterdam i Amsterdam - i d'uns dies a Sant Feliu amb la Xaro, el dissabte 28 d'agost sortíem de casa en direcció a la Cala Montjoi. El temps esplendid tot i que començava a bufar la tramuntana.
A la 1 del migdia ja érem davant la porta del pàrquing que es va obrir ben puntualment. Deixar els cotxes aparcats, respirar a fons, mirar l'entorn i dirigir-nos cap a la porta on una noia ens donava la benvinguda i s'oferia a fer les fotos a tot aquell que li ho demanés.
Ja dins l'edifici la primera salutació i ens conviden a visitar la cuina que bull de gent concentrada en la seva feina i on el mestre Adrià vigila i troba temps per a saludar personalment tots els comensals.
La sala no és gaire gran i la decoració no té res a veure amb la modernitat de la cuina que acabem de veure, però la taula és àmplia i ben situada. Tot just acabem de seure quan ja apareixen els cambrers amb els primers plats i el ball és continu: retiren un plat i en posen un altre de manera constant. Sabem que el menú consta de 34 plats però perdem el compte amb rapidesa i no sabem si tot just comencem o ja anem cap a la meitat del menú.
Demanem permís per a fer un petit recés, el temps de sortir a la terrassa i respirar. Ens reclamen perquè el ritme no es pot perdre. Tornem a taula i seguim mirant i menjant.
Les presentacions són originals, increïbles per la seva elaboració i senzillesa tot a l'hora. Difícil de descriure o de comparar amb cap altre experiència anterior.
Poc a poc hem anat degustant els coktails, els snaks, els pre-plats, els plats, les pre-postres i les postres. És l'hora del cafè i són les 5 de la tarda.
Amb els cafès una caixa de metacrilat vermell com un joier amb els seus prestatges i calaixos tot ple de diferents xocolates. El darrer pecat quan ja no pots menjar res més però saps que no pots estar-te de provar aquelles darreres provocacions.
El darrer cafè a la terrassa, gaudint de la tramuntana fresca i de la vista meravellosa i al sortir amb el darrer comiat l'obsequi del llibre Un dia en el Bulli. Sortim sense paraules, és una experiència i s'ha de deixar reposar.
.jpg)
Ostiaaaaaaaaaaaaaaaa, quina envejaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!
ResponEliminaFelicitats per la visita a la catedral i gràcies per la crònica. Més detalls, més detalls! Estava el mestre??? Què tal el personal, cordial??? Per cert, continuo tenint molta envejaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!
Petonets, precioses!
Ostressssss jo com en Massinet quina envejaaaaaaaaaaa sanaaaaaaaaaaa!!!!!, paro de la sana, amb el que expliques deu se ser un somniiiiiiiiii!!!!!!!.
ResponEliminaPetons
Holaaa,
ResponEliminaEl MESTRE si que hi era, a la cuina, vestit de cuiner amb davantal i tot i ens va saludar doant-nos la mà a tots i cadascun.
El personal magnífic, atent, amable, simpatic i sabent molt bé el que fan i el ritme que han d'imprimir al servei.
Petons
Porto dues setmanes esperant aquest post!!!! I ara em sembla poc... heu d'explicar més coses!!!!! Volem un passi de fotos i una explicació en directe, je je je...
ResponEliminaQuins nervis... el dia abans jo no hauria dormit en tota la nit.
Felicitats per aquesta única experiència!
Quina enveja!! Això sí que és un bon final de vacances!! Felicitats.
ResponEliminaEstem molt i molt contents, que algú de la família blocaire hagi pogut gaudir d'aquesta joia de la gastronomía, i si a sobre sou vosaltres encara ens sentim més feliços. Sou les millors, reines meves!!
ResponEliminaFelicitats! Sens dubte és un final de vacances impressionant. Ja en anireu fent cinc cèntims dels detalls.
ResponEliminaUna abraçada