Ja sé que fa molt temps que no faig res però no estic gaire inspirada. M'agraden moltes de les receptes dels altres blogs, però no acabo de trobar el fil. Avui volia fer diverses coses, des de filet de porc amb pasta de full, fins un pastís de formatge de la Mireia Carbó, però no tenia prou ingredients per fer res.
Al final m'he decidit per provar de fer alguna cosa amb el que tenia i m'han sortit aquestes coquetes. (No són gaire maques, però eren bones de gust)
Ingredients:
Pasta de full
Formatge (Philadelphia)
Melmelada de maduixa
1 ou batut
Pinyons
Escalfar el forn a 200º. Tallar la pasta de full a rectangles parells.
Posar sobre la meitat dels rectangles una capa de formatge i aal damunt unes cullerades de melmelada. Pintar les vores amb una mica d'ou batut i tapar amb els rectangles buits, apretant bé els cantos per tal que no s'escapi el farcit. Pintar amb ou batut i posar-hi alguns pinyons i una mica de sucre al damunt.
Posar al forn uns 20 minuts o fins que veieu la pasta de full cuita i daurada.
Senzillet però de bon menjar.
.jpg)
Laia,
ResponEliminaAixò de que no t'han quedat gaire maques... Trobo que tenen molt bona pinta, torradetes i cruixents, i el gust ha de ser boníssim.
Una abraçada
Sovint les receptes improvisades amb els quatre ingredients de la nevera són les que surten més bé. I una mostra en són aquestes coquetes! Qui diu que no tens inspiració???
ResponEliminaQue bomes aquestes coquetes!
ResponEliminaLes improvisacions a vegades et fan descobrir coses sorprenents!
Una abraçada!
Doncs d'això se'n diu "cuina improvisada". Trobe que t'han eixit molt i molt abellidores. És el que té cuinar amb el que tens a casa, de vegades penses: "Què n'eixirà?" i, llavors, va bé. Salutacions
ResponEliminaLaia, improvisar a la cuina té les seves recompenses. I aquestes coquetes es veuen la mar de bones! :)
ResponEliminaPetons!
Com que no tens inspiració! et sembla poc? jo et dic la veritat, així tant torradetes i amb els pinyonets ténen una pinta boníssima.
ResponEliminaPETONS
Gràcies a tots pels anims! Últimament tinc la impressió que no tinc temps ni per cuinar ni per pensar en la cuina i això em bloqueja una mica. De cuinar cuino cada dia dinar i sopar, però és la sensació aquella de no fer res amb prou temps ni "carinyo". Ja tornaré a trobar el camí.
ResponElimina