diumenge, 5 de setembre del 2010

LA CATEDRAL DE LA GASTRONOMIA

Per fi va arribar el gran dia. Després del viatge de l'estiu - Berlin, Rotterdam i Amsterdam - i d'uns dies a Sant Feliu amb la Xaro, el dissabte 28 d'agost sortíem de casa en direcció a la Cala Montjoi. El temps esplendid tot i que començava a bufar la tramuntana.
A la 1 del migdia ja érem davant la porta del pàrquing que es va obrir ben puntualment. Deixar els cotxes aparcats, respirar a fons, mirar l'entorn i dirigir-nos cap a la porta on una noia ens donava la benvinguda i s'oferia a fer les fotos a tot aquell que li ho demanés.
Ja dins l'edifici la primera salutació i ens conviden a visitar la cuina que bull de gent concentrada en la seva feina i on el mestre Adrià vigila i troba temps per a saludar personalment tots els comensals.



La sala no és gaire gran i la decoració no té res a veure amb la modernitat de la cuina que acabem de veure, però la taula és àmplia i ben situada. Tot just acabem de seure quan ja apareixen els cambrers amb els primers plats i el ball és continu: retiren un plat i en posen un altre de manera constant. Sabem que el menú consta de 34 plats però perdem el compte amb rapidesa i no sabem si tot just comencem o ja anem cap a la meitat del menú.
Demanem permís per a fer un petit recés, el temps de sortir a la terrassa i respirar. Ens reclamen perquè el ritme no es pot perdre. Tornem a taula i seguim mirant i menjant.
Les presentacions són originals, increïbles per la seva elaboració i senzillesa tot a l'hora. Difícil de descriure o de comparar amb cap altre experiència anterior.
Poc a poc hem anat degustant els coktails, els snaks, els pre-plats, els plats, les pre-postres i les postres. És l'hora del cafè i són les 5 de la tarda.
Amb els cafès una caixa de metacrilat vermell com un joier amb els seus prestatges i calaixos tot ple de diferents xocolates. El darrer pecat quan ja no pots menjar res més però saps que no pots estar-te de provar aquelles darreres provocacions.
El darrer cafè a la terrassa, gaudint de la tramuntana fresca i de la vista meravellosa i al sortir amb el darrer comiat l'obsequi del llibre Un dia en el Bulli. Sortim sense paraules, és una experiència i s'ha de deixar reposar.

dimarts, 27 de juliol del 2010

CURS DE CUINA A LA ESCOLA BELL ART

Quan ja estàvem pensant en donar-li un descans al blog i replantejant-nos la seva continuïtat, pel fet que ni la meva germana ni jo tenim pràcticament temps per dedicar-li, obro el correu i em trobo un missatge de la Gemma dient que m'ha tocat un dels cursos que cada any en  David Lienas sorteja entre els blocaires.


Després de fer un munt d'arranjaments i canvis en la meva agenda ,vaig conseguir quadrar tot per poder assistir-hi.

El curs és "Cuina ràpida i senzilla" però tot i això és molt intens, en 2 hores i mitja es realitzen 6 o 7 receptes cada dia.

El curs el realitzen la Marisa en els plats salats i  la M ª José s'encarrega de les postres, i tot i que és cuina molt bàsica sempre s'aprenen coses i trucs útils.

Gràcies a en David per aquest regal i a la Gemma per encarregar-se de tot.





Que tingueu unes bones vacances i esperem tornar després de l'estiu amb energies renovades.

dijous, 24 de juny del 2010

LLENGUADO AMB PINYA I GAMBES


El llenguado és un dels peixos que els poc amants d'espines, com jo, mengem amb molt de gust.

Aquesta vegada el vaig fer aprofitant menjar que tenia a la nevera i va quedar deliciós, amb el toc àcid de la pinya i a més poc calòric .....

INGREDIENTS:

1 llenguado de ració, net i sense pell

1 ceba

1 rodanxa de pinya natural

1 gotet de vi blanc

cues de gamba (no importa si són congelades)

oli, sal i pebre blanc

Laminar la ceba i posar-la al foc en una mica d'oli, quan quedi transparent afegir mig got de vi i la pinya i deixar-lo uns minuts més al foc.

Preescalfar el forn a 190 º.

En una safata apta per al forn posar oli, el llenguado, el sofregit de ceba i pinya i la resta del vi, tapar amb paper d'alumini deixar un 8 minuts.

Afegir les cues de gambes i deixar al forn destapat uns 2-3 minuts més, o fins que veiem que està cuit.

Com acompanyament jo vaig fer una arròs basmati i vaig posar unes tires de carbassa per donar-li una mica de color.

Que vagi de gust!!!!!!

dimarts, 15 de juny del 2010

PASTIS DE FORMATGE I LLIMONA DE LA GRACIELA

Aquest pastís de formatge i llimona ens el va fer la Graciela a Jujuy(Argentina), és molt fàcil i molt refrescant i com que em va donar la recepta , el vaig fer aquest cap de setmana i va quedar molt bo.


Per a la base:

2 ous

55 grs. farina

55 grs. sucre

Per la mousse:

200 grs. formatge philadelphia

200 gr. Nata per muntar

60 grs. sucre

1 llimona

1 polsim de vainilla

2 fulls de gelatina

Melmelada al gust (fruits del bosc, nabius, maduixa, jengibre....)



Base:

Batre els ous amb el sucre, afegir la farina tamisada i anar remenant suaument, fins que formi una massa fina.

Posar en un motlle desmuntable i posar al forn pre-escalfat a 170 º entre 8 i deu minuts i deixar refredar.

Per al pastís:

Muntar la nata amb 30 grs. de sucre.

Barrejar el formatge amb la resta del sucre, afegir el suc de llimona, la pell ratllada, la vainilla i la gelatina dissolta en una mica de suc llimona calenta.

Quan estigui tot ben barrejat i cremós, afegim la nata muntada i tornem a barrejar bé.

Tirem la barreja damunt de la base i ho posem al congelador un parell d'hores perquè qualli.

Posar la melmelada al microones perquè es liqüi , estendre-la sobre del pastís i ja es a punt per menjar!!!!

Jo en vaig fer 2 de petits, un amb melmelada de jengibre i l'altre de nabius........no sé amb quin quedarme



Que vagi de gust!!!!!!!!!!!

diumenge, 16 de maig del 2010

EL CELLER DE CAN ROCA 2

Doncs sí, ahir varem anar a dinar al Celler de Can Roca!!!!!!


El Carles i la Laia dilluns farà 25 anys que es van casar i van decidir celebrar-ho amb un bon dinar amb el Sergi (el seu fill) i em van dir si m’hi volia apuntar, per suposat vaig dir que si.

La Laia va triar el Celler i a l’Octubre ja va encarregar la taula. Després s'hi va afegir el Lluis (un altre germà).

El restaurant esta situat a les afores de Girona en una torre antiga, però el menjador esta abocat a un pati interior que tan bon punt entres, ja convida a la relaxació i et comença a preparar per gaudir.

A la carta hi ha tres menús per triar, però també pots menjar a la carta. Nosaltres varem triar el Menú Festival que era el més complert (ja que hi som provem-ho tot!)


No us faré una descripció de tots els plats, perquè ni havia molts i no acabaríem mai, però tot el menú està molt ben pensat i millor executat, les presentacions son increïbles (un bonsai amb olives caramel•litzades penjades...), les textures i sabors impossibles de explicar, tot en el seu punt exacte de cocció i servit a un ritme en que pots gaudir d’un plat i l’espera del pròxim no és llarga.

En Sergi a mig dinar va dir “ Es curiós veure el somriure que se’ns dibuixa a la cara a mida que degustem cada plat”, i crec que és la millor manera de definir les sensacions que provocaven en tots nosaltres.



Per acompanyar tot el menú nosaltres vam triar un vi de Ribera de Duero “Pago Carraovejas criança 2007” que a nosaltres ens va agradar molt. Ells ofereixen un maridatge de vins però nosaltres no som gaire de vi blanc ni de cava.




El dinar va començar a tres quarts de dues i sobre les cinc vam anar a la sala de fumadors a fer el cafè, amb un whisky de 21 anys pel Carles i el Lluís, acompanyats d’una caixa de bombons (5 per cap) i ben asseguts en uns bons sofàs. I la pena és que jo després havia de conduir, perquè van preparar uns gins-tònics a la taula del costat ........!!!!!!! Sortíem del restaurant a les 6 de la tarda contents i satisfets i amb ganes de repetir-ho.

EL CELLER DE CAN ROCA (1)


De moment no tinc paraules així que només us deixo una foto.

divendres, 7 de maig del 2010

ARGENTINA

Després de gairebé dos mesos sense aparèixer pels blogs, aquí estic de nou!!!!!!


Al març vaig ser una de les afectades per la nevada de la Costa Brava, que ens va deixar sense llum, telèfon i calefacció durant una setmana....situació ideal per a preparar maletes, ja que me n'anava A Argentina. Síiiiiiiiiii, marxava cap a Argentina per un mes i vaig tenir la desgràcia (ejem, ejem) que un volcà fes suspendre tots els vols, pel que contra la meva voluntat (jejejeje) vaig haver de quedar-me quinze dies mes!!!!!!

He tornat enamorada d’aquest enorme país, on he pogut visitar “La Quebrada de Humauaca” al nord amb les seves espectaculars muntanyes de colors increïbles (Purmamarca amb el “Cerro de los siete colores”, las Salinas Grandes, Tílcara, etc),les “Lagunas de Yala”, Salta i Jujuy on vaig estar 10 dies a casa d’uns amics, l’Armando i la Graciela que m’han tractat a cos de rei i m’han fet conèixer i estimar tota aquesta zona.



He gaudit de les espectaculars Catarates d’Iguaçu ,més plenes d’aigua que mai, tant de la part Argentina com de la Brasilera i per terra i aire.



He passat uns dies a Colonia de Sacramento (Uruguai), un poblet encantador a 1 hora de distancia en barco de Buenos Aires.

M’he emocionat davant la Glacera del Perito Moreno i he arribat fins a Ushuaia per poder visitar l’illa dels llops marins, la dels cormorans i el far de la fi del mon.



I he disfrutat de Buenos Aires amb l’ajuda de molt bons amics (Jorge, Margo, Marie, Claudia) que m’han acollit a casa seva i m’han facilitat la descoberta d’aquesta enorme ciutat i m'han deleitat amb un munt d’asados..........i postres espectaculars




Ara toca fer bondat (verduretes i peix a la planxa)una bona temporada :((  i poc a poc m’aniré posant al dia amb els vostres blocs........